Joseph Wolpe (1915-1997)

L’ideal del tractament mèdic és aconseguir els efectes màxims en el mínim de temps

Precisament per això que va dir el mateix Wolpe, ara la Dessensibilització Sistemàtica (DS) no és la tècnica d’elecció per les fòbies; és l’exposició

• Com defineix la DS el ChatGPT?

La DS es una tècnica de contracondicionament basada en el principi d’inhibició recíproca:

Si, en presència d’un estímul evocador d’ansietat, es pot aconseguir fer una resposta antagònica que suprimeixi totalment o parcialment les respostes d’ansietat, es debilitarà la unió entre aquell estímul i aquestes respostes” (Psychotherapy by Reciprocal Inhibition, Wolpe, 1958, p. 91)

Dit d’una altra manera, l’objectiu de la DS és aconseguir que davant uns estímuls que ara provoquen ansietat s’acabi donant una resposta antagònica, incompatible amb l’ansietat. És a dir, es tracta d’ensenyar a fer una resposta alternativa (contracondicionament) a una situació que ara provoca una resposta que volem reduir.

D’aquesta manera, la DS té dos elements clau:

1. La resposta antagònica que ha de substituir a la resposta d’ansietat i que si no es sap fer, s’haurà d’ensenyar abans de començar a presentar cap estímul.
2. La jerarquia d’exposició que utilitzarem per anar presentant els estímuls que provoquen ansietat mentre es fa la resposta antagònica

Resposta antagònica

Una resposta antagònica a l’ansietat és qualsevol resposta que en aquella persona faci incompatible la presentació d’ansietat. Podria ser el ioga, o menjar, o jugar, o riure, però la resposta antagònica que es sol utilitzar a la DS, perquè és fàcil d’aprendre i quan s’aprèn a fer realment és incompatible amb l’ansietat, és la relaxació muscular progressiva de Jacobson.

Hi ha altres tipus de relaxació i, com ja s’ha dit, altres possibilitats de respostes antagòniques, però si la persona ha d’aprendre a fer una d’aquestes respostes, la relaxació muscular progressiva de Jacobson té una sèrie d’avantatges:

1. Es treballa per grups musculars i es pot fer més incidència en aquelles zones del cos que cada persona pugui necessitar més. Aquest fet també permet relaxar algunes zones del cos sense necessitat “d’aturar-se a fer relaxació”.
2. L’entrenament està molt pautat, tant sols s’ha de seguir el protocol.
3. Requereix relativament poc temps. Es poden aprendre uns mínims per poder-se relaxar en qüestió de dies.
4. Permet la pràctica a casa amb l’àudio de les instruccions enregistrat.
5. Quan la persona ha après a relaxar-se ho pot fer en pocs minuts, sense necessitat de condicions especials a l’entorn

La relaxació muscular progressiva de Jacobson consisteix en practicar uns exercicis de tensió (i destensió) de diferents grups musculars per aprendre a identificar la sensació de relaxació a un determinat lloc del cos a partir de la tensió prèvia que s’ha fet.

Cautela & Groden. Técnicas de relajación. Ed. Martínez Roca

Les instruccions del terapeuta es dirigeixen a fer que la tensió es faci correctament i a ajudar a identificar aquestes sensacions de relaxació o de tensió utilitzant analogies i exemples (e.g., ara tensa el braç i fixa’t que pesa més, ara relaxa i comprova com la sang circula millor i és una sensació agradable)

La idea és que si ara som capaços de tensar, per exemple, el bíceps, sense haver de moure el braç és perquè a partir de l’experiència hem après a identificar la sensació de tensió i la podem reproduir en voler. Si no sabem relaxar el bíceps és perquè no ho hem entrenat prèviament. Si podem relaxar tot el cos, estam relaxats, i això és incompatible amb la resposta d’ansietat.

Jerarquia d’exposició