https://www.youtube.com/watch?v=asmXyJaXBC8

N’Ivan Pàvlov, fisiòleg rus, premi Nobel l’any 1904, va acabar estudiant els “reflexos condicionats”. Aquest concepte es pot considerar un oxímoron perquè els reflexos per definició són respostes innates i per tant no s’aprenen (condicionen).

El condicionament clàssic explica, precisament, com s’aprenen respostes, que podríem entendre com a reflexos perquè es donen com a reacció a un determinat estímul, a partir de l’associació amb reflexos incondicionats (valga la redundància) o altres reflexos condicionats prèviament.

Dit en altres paraules, si hom reacciona d’una determinada manera davant un estímul determinat, pot aprendre a reaccionar d’una manera semblant davant un estímul completament diferent, si els dos estímuls s’associen.

Aquestes associacions d’estímuls són més probables en els àmbits de la vida relacionats amb la supervivència i les motivacions primàries: defensa, activació davant el perill, conducta sexual, menjar, dormir, …

Per altra banda, hi ha tota una sèrie de variables que influeixen en la instauració d’una resposta condicionada. Algunes d’aquestes variables són les següents:

• Intensitat de l’EI i de l’EC
• Interval EC-EI
• Història prèvia
• Instruccions verbals
• Estat d’ànim i motivació
• Rellevància (significat) de l’EC

Quant al manteniment de les RC podem parlar de:

• Generalització
• Discriminació
• Evitació

Tenint en compte tot l’anterior, podem entendre que el condicionament clàssic és un procediment d’aprenentatge implicat en l’ansietat (un dels problemes psicològics més freqüents). Si consideram les respostes d’ansietat com a respostes condicionades i sabem que la intensitat de la RC es redueix quan l’EC no va seguit de l’EI, atès que les tècniques d’intervenció psicològica es deriven directament del model explicatiu que facem servir, en què hauria de consistir la tècnica per reduir l’ansietat?

Anem a veure dues tècniques que es fonamenten en presentar l’EC sense l’EI. L’exposició, que a dia d’avui és el tractament d’elecció de les fòbies i altres trastorns d’ansietat, i la dessensibilització sistemàtica, una tècnica que va suposar una gran millora en el tractament de les fòbies quan Joseph Wolpe la va desenvolupar, però que ara mateix només s’hauria d’aplicar en els casos en què l’exposició no fos la tècnica recomanada per algun motiu.